Indignats a l’educació

Últimament qui més qui menys se sent indignat amb el seu sector professional ja que les retallades i la crisi a esquitxat pràcticament tothom. Però, i en educació? Com a repercutit tanta retallada i tant canvi de color?


La veritat es que com a professional de l’ensenyament tinc la sort i l’honor de compartir amb molts bon professionals. Persones davant de tot implicades i al servei de persones. A més tinc a les meves mans persones que per molt que tinguin 16 anys, són nens amb moltes coses per aprendre i a ensenyar-nos. Ells són qui dia a dia intenten esdevenir millors persones, qui de la mà d’un professor o professional de la docència els hi acompanyarà.

Últimament el prestigi i les llegendes urbanes fan que no sé si per enveja, desconeixement o ben bé perquè, es cregui que es pot retallar en educació. La veritat es que és una professió on la recompensa la reps majoritàriament a nivell emocional (tot i que de les emocions no es pot viure) i tot i això es creu que per ser un cos funcionari no acabin de fer bé les coses i no mereixen el sou, ni el personal?

No sé si teniu experiència amb nens o adolescents, però sinó un puc ben assegurar que del que són experts és en no deixar que et relaxis ni un sol moment i que estiguis a l’aguait per posar límits, tenir paciència, donar un cop de mà, etc. I tantes altres coses que com a docent (tot i no tenir-ho planifica) et toca fer. Perquè senyores i senyors treballem amb personetes que són el futur del nostre país, són esponges que amb la retallada l’únic que fem es dir-los: vosaltres no sou importants, l’únic important és el senyor diner i tenir la butxaca plena i fins aquí podíem arribar! El consumisme no ha de poder amb el més important de la nostra societat: la infància.