Per què he de fer tants exàmens?!

La veritat és que qui més qui menys ens hem preguntat sempre perquè havíem de treballar tant i després fer un examen. La veritat és que si s’ha anat fent la feina al llarg de tot el trimestre no tenim perquè preocupar-nos d’una prova que només fa que recollir un fet de comprovació que realment tot allò que hem anat treballant ja s’ha consolidat i s’ha interioritzat adequadament i per tant s’ha après. Inclús m’atreviria a dit més, ha de servir més per al mestre que per a nosaltres realment, ja que jo ja sé si m’ho sé o no.


Lluny d’això quan hi ha exàmens, controls, etc. Sempre hi ha nervis i a vegades massa nervis. Avui en dia hi ha nens que tenen estrès pels controls, ansietat davant d’aquest tipus de prova. Jo em pregunto: com hem canviat el valor dels exàmens i hem fet que sigui un trauma infantil? Bé crec que hem de saber enfocar les proves al seu moment, és a dir fer front al trimestre amb l’objectiu d’adquirir nous coneixement i aprendre i gaudir del que s’està ensenyant; actitud també que crec que s’ha perdut.

Qui crec és un gran mestre en això i només ens cal mirar una mica són els nostres infants més menuts. Per a ells cada dia és un repte, cada cop que cauen per més mal que s’hagin fet es tornen a aixecar i tornen a fer front al repte amb la mateixa empenta, per què? Doncs perquè saben que la vida no és fàcil (que jo conegui no hi ha ningú que hagi dit això mai, aleshores perquè ho creiem o ho diem) que quan caus el que passa és que aprens que allò no funciona així i que cal aprendre el sistema per superar el repte i que per sobre de tot la satisfacció i l’orgull d’haver arribat no té preu en comparació amb la satisfacció d’haver assolit allò que s’anhelava.

Indignats a l’educació

Últimament qui més qui menys se sent indignat amb el seu sector professional ja que les retallades i la crisi a esquitxat pràcticament tothom. Però, i en educació? Com a repercutit tanta retallada i tant canvi de color?


La veritat es que com a professional de l’ensenyament tinc la sort i l’honor de compartir amb molts bon professionals. Persones davant de tot implicades i al servei de persones. A més tinc a les meves mans persones que per molt que tinguin 16 anys, són nens amb moltes coses per aprendre i a ensenyar-nos. Ells són qui dia a dia intenten esdevenir millors persones, qui de la mà d’un professor o professional de la docència els hi acompanyarà.

Últimament el prestigi i les llegendes urbanes fan que no sé si per enveja, desconeixement o ben bé perquè, es cregui que es pot retallar en educació. La veritat es que és una professió on la recompensa la reps majoritàriament a nivell emocional (tot i que de les emocions no es pot viure) i tot i això es creu que per ser un cos funcionari no acabin de fer bé les coses i no mereixen el sou, ni el personal?

No sé si teniu experiència amb nens o adolescents, però sinó un puc ben assegurar que del que són experts és en no deixar que et relaxis ni un sol moment i que estiguis a l’aguait per posar límits, tenir paciència, donar un cop de mà, etc. I tantes altres coses que com a docent (tot i no tenir-ho planifica) et toca fer. Perquè senyores i senyors treballem amb personetes que són el futur del nostre país, són esponges que amb la retallada l’únic que fem es dir-los: vosaltres no sou importants, l’únic important és el senyor diner i tenir la butxaca plena i fins aquí podíem arribar! El consumisme no ha de poder amb el més important de la nostra societat: la infància.