HO FAIG, COM M’HO HAN ENSENYAT!

La majoria de nosaltres, podem dir que l’escola ens ha marcat molt. Són anys inoblidables que recordarem sempre.

De tot el que vam aprendre, inclòs d’aquelles coses que no ens van agradar tant, podem treure allò que ens ha ajudat a créixer i a viure la vida. A adaptar-nos a les dificultats i a saber vèncer-les, adquirint fortalesa. Les eines que integrarem en aquells anys són d’incalculable valor. Com més eines tinguem, més àgils ens adaptem als nous reptes, d’aquí ve la importància que comencem a practicar quan abans millor. I com més practiquem a l’escola més bagatge tindrem per la vida.

Les experiències ens van fer créixer, ens van formar com a persones, tant aquelles que vam dir que conservaríem, com les que ens vam repetir una i mil vegades que no faríem ni volíem per a nosaltres.

Una peça clau de totes aquelles experiències és que són aprenentatges que, ens agradin o no, ens van donar la primera empenta per la nostra futura vida. La millor manera de posar en el seu lloc, aquelles lliçons de l’escola és parar-se a pensar quines són bones i quines són dolentes; per després triar aquelles que m’interessen per potenciar-les i aquelles que no identificar-les per no repetir-les i poder fer alguna cosa diferent.

La reflexió és una guia que ens adreça en el camí per poder adquirir paciència, flexibilitat i fortalesa per educar als que ens envolten.