QUÈ ENSENYAR? ENSENYAMENT MULTIDISCIPLINAR:

De vegades perdem l’objectiu del que estem ensenyant. Pel que fa als professors ens centrem en ensenyar continguts i els pares tendim a no donar explicacions o a no invertir temps per ensenyar el que nosaltres podem resoldre en menys temps.

Aquests aprenentatges que semblen una pèrdua de temps són crucials pel desenvolupament i autoconfiança dels alumnes i fills. Em d’ensenyar els procediments, les eines, els trucs, etc. Em d’invertir temps, en el que sembla menys fructífer encara que el resultat no es vegi molt, ni molt ràpid.

Així que després de donar l’explicació pertinent, em de tenir paciència fins que no ho hagi integrat. Per què s’equivocarà, no entendrà o no voldrà entendre, caurà, etc. Però nosaltres em d’estar sempre disposats a donar i a guiar en aquest camí. Quan s’equivoqui donar espai per la reflexió i autoanàlisi per trobar l’error, poder localitzar-lo i decidir una alternativa millor. Quan no entengui posar límits per mostrar el camí i l’estimació incondicional. Quan caigui saber consolar i animar per tornar-ho a intentar.

Invertir en l’educació és assegurar l’èxit pel futur i el benestar dels nostres fills. No obstant això em de saber que sempre val molt més el que faig que el que dic. Encara més valuós és el que dic i faig, és a dir, la coherència perquè el que aprèn rebi això; el missatge reforçat per dues vies, la oral i l’actuació.

Sempre em de pensar en el que aprèn com a una persona independent i a la qual em de donar-li totes les eines per què es pugui valer sol i es trobi bé amb ell mateix i amb els que l’envolten.

QUÈ ÉS IMPORTANT APRENDRE?

De vegades el que volem ensenyar no és el que l’altre vol aprendre. Quan un té el coneixement (el saber) ha de ser capaç d’esperar a què el que vol aprendre estigui preparat per florir al nou aprenentatge.

De vegades ha de passar algun temps abans de poder integrar una experiència o de poder veure el costat positiu. Però les coses amb perspectiva canvien de color. Deixar reposar farà que les emocions es calmin i puguem estar oberts a altres visions i pensaments que en el moment vam rebutjar.

Així el que ensenyem és a aprendre dels errors. Donar lloc a que s’equivoquin i aprenguin del que han fet malament. Els errors són estupendes oportunitats per creixer.

També ensenyem valors; a ser tolerants amb els altres perquè si un es pot equivocar l’altre també. Estem ensenyant a tenir eines per poder ser resolutiu; ser reflexius, ser capaç de recuperar el fet i pensar-hi de forma que identifiquem i posem al seu lloc els nostres diàlegs interns.

Amb els errors i la reflexió sobre ells, fem que els nostres fills, alumnes, etc. Tinguin límits. Veient on s’equivoquen veuen fins a on poden arribar.


Els estem ensenyant a ser autònoms a prendre les seves pròpies decisions perquè s’estan formant un criteri propi i fonamentat en la seu coneixement. En el futur seran capaços de prendre decisions basades en la reflexió, en els valors i de manera més apropiada segons l’objectiu de la situació.

ON SÓN ELS VALORS?

Els nostres pensaments estan regits pels nostres valors. Les coses que valorem són les que apreciem, ens interessem i respectem.

Els valors són aquelles actituds que ens encaren a la vida, amb perspectiva, optimisme i cooperativisme. Els valors ens ensenyen a conviure a pensar en nosaltres i en els altres.

Quins valors cal potenciar? Avui em fet a la joventut portadora de les qualitats a apreciar. Però els adolescents i joves encara s’estan formant. La societat fa que valorem la bellesa externa, el físic i l’eterna joventut. Però això no es guanya o es té o no es té. Encara que avui en dia, podem comprar un poc temps, per molts diners; que ens farà aparentar més joves, però és efímer tot el que puguem comprar. Surt més a compte acceptar allò que tenim!

La bellesa interior és la que ens em d’esforçar per guanyar, la que no ens ve donada sinó que està a les nostres mans escollir els nostres valors. El valor principal i primordial sense cap dubte som nosaltres, el saber respectar-nos i valorar-nos és crucial perquè puguem transcendir el que diu la societat i tenir un criteri personal.

La vellesa interna és la que una persona adquireix amb els anys, la que em d’ensenyar i transmetre als nostres fills. Com? el primer és estimar-se un mateix, alimentar-nos de forma adequada i no maltractar el nostre cos, fer una mica d’exercici. També fer exercici mental i gaudir de la vida que tenim que de vegades ens oblidem de Valorar-la!

HO FAIG, COM M’HO HAN ENSENYAT!

La majoria de nosaltres, podem dir que l’escola ens ha marcat molt. Són anys inoblidables que recordarem sempre.

De tot el que vam aprendre, inclòs d’aquelles coses que no ens van agradar tant, podem treure allò que ens ha ajudat a créixer i a viure la vida. A adaptar-nos a les dificultats i a saber vèncer-les, adquirint fortalesa. Les eines que integrarem en aquells anys són d’incalculable valor. Com més eines tinguem, més àgils ens adaptem als nous reptes, d’aquí ve la importància que comencem a practicar quan abans millor. I com més practiquem a l’escola més bagatge tindrem per la vida.

Les experiències ens van fer créixer, ens van formar com a persones, tant aquelles que vam dir que conservaríem, com les que ens vam repetir una i mil vegades que no faríem ni volíem per a nosaltres.

Una peça clau de totes aquelles experiències és que són aprenentatges que, ens agradin o no, ens van donar la primera empenta per la nostra futura vida. La millor manera de posar en el seu lloc, aquelles lliçons de l’escola és parar-se a pensar quines són bones i quines són dolentes; per després triar aquelles que m’interessen per potenciar-les i aquelles que no identificar-les per no repetir-les i poder fer alguna cosa diferent.

La reflexió és una guia que ens adreça en el camí per poder adquirir paciència, flexibilitat i fortalesa per educar als que ens envolten.