De vegades el que volem ensenyar no és el que l’altre vol aprendre. Quan un té el coneixement (el saber) ha de ser capaç d’esperar a què el que vol aprendre estigui preparat per florir al nou aprenentatge.
De vegades ha de passar algun temps abans de poder integrar una experiència o de poder veure el costat positiu. Però les coses amb perspectiva canvien de color. Deixar reposar farà que les emocions es calmin i puguem estar oberts a altres visions i pensaments que en el moment vam rebutjar.
Així el que ensenyem és a aprendre dels errors. Donar lloc a que s’equivoquin i aprenguin del que han fet malament. Els errors són estupendes oportunitats per creixer.
També ensenyem valors; a ser tolerants amb els altres perquè si un es pot equivocar l’altre també. Estem ensenyant a tenir eines per poder ser resolutiu; ser reflexius, ser capaç de recuperar el fet i pensar-hi de forma que identifiquem i posem al seu lloc els nostres diàlegs interns.
Amb els errors i la reflexió sobre ells, fem que els nostres fills, alumnes, etc. Tinguin límits. Veient on s’equivoquen veuen fins a on poden arribar.
Els estem ensenyant a ser autònoms a prendre les seves pròpies decisions perquè s’estan formant un criteri propi i fonamentat en la seu coneixement. En el futur seran capaços de prendre decisions basades en la reflexió, en els valors i de manera més apropiada segons l’objectiu de la situació.
