L’educació és l’art de saber guiar els passos dels qui aprenen. Tant petits com grans, alhora que els donem seguretat i empenta per seguir endavant amb responsabilitat i consciència.
L’educació forma part de tota la nostra vida. Des de que naixem fins que morim, rebem aprenentatges ja sigui de manera formal o a través de la vida, per això em d’estar oberts al canvi i a rebre les possibilitats que se’ns ofereixen amb nous camins.
Aquests camins moltes vegades apareixen sense que els hi fem cas. Estem acostumats a anar a estressats i no veiem les possibilitats per canviar o modificar el que ja coneixem i seguim a la nostra. Moltes vegades insatisfets no sabem ben bé perquè, però tampoc ens parem a analitzar-ho. Així sorgeixen les creences, és a dir, la tendència a pensar d’una manera determinada sense donar opció al canvi.
En l’educació a l’escola passa quelcom semblant. L’objectiu principal és donar matèria i sembla menys rellevant, la resolució de conflictes o el tenir que “perdre” temps en explicar com fer les coses. Per tant, valorem a un major nivell els conceptes, però deixem de costat les actituds i els procediments. Pot ser més importants en la vida “real”.
L’educació ha de ser un tot integrat, un tàndem entre alumnes, pares i professors amb els objectius clars que han d’ensenyar-se de manera conscient i intencionada. Per exemple; si volem ensenyar els peixos, hem de saber ensenyar què és, com podem cuinar-lo i l’actitud que em de tenir per conservar el medi ambient.
L’educació forma part de tota la nostra vida. Des de que naixem fins que morim, rebem aprenentatges ja sigui de manera formal o a través de la vida, per això em d’estar oberts al canvi i a rebre les possibilitats que se’ns ofereixen amb nous camins.
Aquests camins moltes vegades apareixen sense que els hi fem cas. Estem acostumats a anar a estressats i no veiem les possibilitats per canviar o modificar el que ja coneixem i seguim a la nostra. Moltes vegades insatisfets no sabem ben bé perquè, però tampoc ens parem a analitzar-ho. Així sorgeixen les creences, és a dir, la tendència a pensar d’una manera determinada sense donar opció al canvi.
En l’educació a l’escola passa quelcom semblant. L’objectiu principal és donar matèria i sembla menys rellevant, la resolució de conflictes o el tenir que “perdre” temps en explicar com fer les coses. Per tant, valorem a un major nivell els conceptes, però deixem de costat les actituds i els procediments. Pot ser més importants en la vida “real”.
L’educació ha de ser un tot integrat, un tàndem entre alumnes, pares i professors amb els objectius clars que han d’ensenyar-se de manera conscient i intencionada. Per exemple; si volem ensenyar els peixos, hem de saber ensenyar què és, com podem cuinar-lo i l’actitud que em de tenir per conservar el medi ambient.
