viernes, 6 de noviembre de 2009

L’APRENENTATGE: LES CREENCES


L’altre dia llegia a la feina un llibre titulat el plaer d’aprendre. Van venir 3 o 4 persones a veure que llegia i totes tres al veure el títol van posar mala cara. Unes amb bones experiències però mal record dels moments d’estudi i d’altres amb no tant bons resultats.

Aquesta reacció és una creença sobre l’educació, una vivència que ha fet que pensin d’una manera determinada. Però no vaig poder estar-me d’explicar-los la meva nova concepció, el canvi en les meves creences i en les noves perspectives.


Estudiar és un plaer! Pel que ho viu com a tal. Però la realitat és que poca gent ho viu així. Es pot veure arreu; començant per les escoles. Si us pareu a observar, veureu infinitat de coses; per exemple, la disposició de les cadires a l’aula. Als primers nivells és en semicercle i a mesura que anem augmentant els coneixements les col·loquem en files rectes mirant a la pissarra. Això és un clar exemple de la importància de que els alumnes participin en les classes i hi diguin la seva. Per passar a un aprenentatge unidireccional on el coneixement el posseeix tot el mestre i no té gaire en compte el que sap l’alumne. Fomentant així la falta d’implicació de l’alumne i per tant la disminució del plaer d’aprendre.

L’aprenentatge, un camí que comencem a l’iniciar la vida i no acabem. On hi ha obstacles que intentaré donar-los una nova perspectiva per facilitar la seva resolució.