viernes, 23 de enero de 2009

Aprendre a dormir



Amb la “costa” de gener les inquietuds, els nervis, les pressions per aprofitar les gangues de les rebaixes, etc. Fan que els nervis augmentin i qui més qui menys no pugui conciliar el son tan bé com ho feia fins ara.
És un tema d’activitat com més activitat cerebral hi ha més li costa al cos relaxar-se i tenir un son profund i reparador.
Quin millor moment per fer una bona relaxació, no poder dormir, no hi ha sorolls, no hi ha res millor a fer i la millor forma de practicar. Només una contraindicació que la ment ens farà males passades.... la primera no deixar-nos dormir. O pot ser de sobte ens agafa moltíssima son.
Si no has practicat mai la relaxació una bona tècnica és la d’anar tensant físicament cada una de les parts del nostre cos, per després passar a relaxar-la. Si hi ha una mica més de pràctica això es pot fer de manera mental. Perquè mentalment? Només per una qüestió de pràctica, entrenem a la ment perquè faci el que volem i que el cos vagi darrera és una bona manera perquè tenim “una prova física”.
Per últim i si ja hi ha una pràctica més avançada podem anar a viatjar per aquest inmens món mental que és infinit que res ni ningú no ens limita i que permet (a nivell mental) expandir-nos i aprofundir en aquesta màquina que encara ens és tant desconeguda i que ens cal de fer aflorar a la consciència per poder fer que treballi al nostre servei i estar més plens i en harmonia.
Tot això cadascú al seu nivell farà que el son entri i envaeixi els nostres cossos amb somnis màgics i un descans reparador. Dels somnis en parlem el proper mes... Que dormiu bé!

En compte amb el consumisme = excés de regals


Un estudi fet aquests darrers anys demostra que un nen de 6 anys amb 5 regals ja està sobre regalat. Què vull dir amb això? Doncs que ja no valora, ni aprecia cap regal, perd la il·lusió!!!
Crec que en la societat en la que vivim donem tanta importància a les coses que ens oblidem dels sentiments i això ho paguen els més petitons ja que estem fent nens que creuen que ho mereixen tot pel simple fet de desitjar-ho i es tornen nens intolerants a la frustració i per tant infeliços.

Un efecte directe a aquesta manera de fer és que els nostres nens ens tornin insensibles a les vertaderes necessitats i acaben desorientats sense saber que volen.

Cal tornar als regals manuals de fa anys elaborats pels propis nens i nenes i perquè no dedicar una part del nostre temps a elaborar amb les nostres mans aquests magnífics regals imperfectes però fets de tot cor i amb una gran dedicació i amor.

Alguna vegada em pensat en l’altre persona? En el temps que ha dedicat a fer o a comprar el regal? En com a fet per esbrinar allò que ens agrada? Perquè deixem de fer la carta als reis i aleshores els ho posem difícil? Ho em pensat alguna vegada?

Suposo que al arribar fi d’any entra una mica el període de reflexió i per aquest motiu totes aquestes preguntes... abans d’elaborar propòsits reflexionem en les nostres compres de nadal i pensem.... val la pena aprofitar la crisis econòmica per prendre un altre camí en la nostra forma de regalar i regalar el nostre temps i esforç crec que és una bona manera de començar un nou camí amb il·lusió i noves perspectives.