L'ESCOLA DE LA VIDA

L’educació és l’art de saber guiar els passos dels qui aprenen. Tant petits com grans, alhora que els donem seguretat i empenta per seguir endavant amb responsabilitat i consciència.

L’educació forma part de tota la nostra vida. Des de que naixem fins que morim, rebem aprenentatges ja sigui de manera formal o a través de la vida, per això em d’estar oberts al canvi i a rebre les possibilitats que se’ns ofereixen amb nous camins.

Aquests camins moltes vegades apareixen sense que els hi fem cas. Estem acostumats a anar a estressats i no veiem les possibilitats per canviar o modificar el que ja coneixem i seguim a la nostra. Moltes vegades insatisfets no sabem ben bé perquè, però tampoc ens parem a analitzar-ho. Així sorgeixen les creences, és a dir, la tendència a pensar d’una manera determinada sense donar opció al canvi.

En l’educació a l’escola passa quelcom semblant. L’objectiu principal és donar matèria i sembla menys rellevant, la resolució de conflictes o el tenir que “perdre” temps en explicar com fer les coses. Per tant, valorem a un major nivell els conceptes, però deixem de costat les actituds i els procediments. Pot ser més importants en la vida “real”.

L’educació ha de ser un tot integrat, un tàndem entre alumnes, pares i professors amb els objectius clars que han d’ensenyar-se de manera conscient i intencionada. Per exemple; si volem ensenyar els peixos, hem de saber ensenyar què és, com podem cuinar-lo i l’actitud que em de tenir per conservar el medi ambient.

L’APRENENTATGE: LES CREENCES

L’altre dia llegia a la feina un llibre titulat el plaer d’aprendre. Van venir 3 o 4 persones a veure que llegia i totes tres al veure el títol van posar mala cara. Unes amb bones experiències però mal record dels moments d’estudi i d’altres amb no tant bons resultats.

Aquesta reacció és una creença sobre l’educació, una vivència que ha fet que pensin d’una manera determinada. Però no vaig poder estar-me d’explicar-los la meva nova concepció, el canvi en les meves creences i en les noves perspectives.


Estudiar és un plaer! Pel que ho viu com a tal. Però la realitat és que poca gent ho viu així. Es pot veure arreu; començant per les escoles. Si us pareu a observar, veureu infinitat de coses; per exemple, la disposició de les cadires a l’aula. Als primers nivells és en semicercle i a mesura que anem augmentant els coneixements les col·loquem en files rectes mirant a la pissarra. Això és un clar exemple de la importància de que els alumnes participin en les classes i hi diguin la seva. Per passar a un aprenentatge unidireccional on el coneixement el posseeix tot el mestre i no té gaire en compte el que sap l’alumne. Fomentant així la falta d’implicació de l’alumne i per tant la disminució del plaer d’aprendre.

L’aprenentatge, un camí que comencem a l’iniciar la vida i no acabem. On hi ha obstacles que intentaré donar-los una nova perspectiva per facilitar la seva resolució.

Aprendre a menjar

Un tema sempre interessant i de vegades més complicat del que s’esperaria en la nostra societat, que podríem denominar, societat del gust pel bon menjar, ja que em fet d’una necessitat bàsica un plaer.

Així ja des de la més tendra infància els nens comencen menjant “de tot” ( o al menys això és el que diu el pediatra). En aquesta edat aprenen els hàbits bàsics, és a dir menjar equilibrat que vol dir variat i coccions de tot tipus.

Durant l’adolescència i joventut també és una època per aprendre a acceptar el cos i forjar-se una identitat per això cal aprendre a que tots som diferents i cada un de nosaltres té una constitució genèticament determinada i que per tant cal seguir menjant de tot i variat. Es el moment de fomentar l’autoestima i tenir una imatge ajustada del propi cos farà que els sigui més fàcil menjar en funció de les seves necessitats que són de creixement i activitat física.

En la edat adulta tot i que avarca molts anys podem dir que els trets característics són treballar molt, tenir cura de la família i poc esport, més aviat una vida sedentària. Ara és el moment d’aprendre a seguir menjant equilibrat però en menor quantitat, menys hidrats de carboni i el que és més important és fer esport i moure el cos si pot ser cada dia. Una idea és portar als nenes a l’escola caminant. Si és possible. Pot ser invertirem més temps però ens podem estalviar hores de gimnàs que probablement no tenim.

Com a conclusió dir que el menjar variat va amb totes les edats, varia la quantitat i la proporció. Així que és una bona tasca ensenyar i aprendre a menjar per sentir-nos bé i ser més feliços!

Aprendre a dormir

Amb la “costa” de gener les inquietuds, els nervis, les pressions per aprofitar les gangues de les rebaixes, etc. Fan que els nervis augmentin i qui més qui menys no pugui conciliar el son tan bé com ho feia fins ara.
És un tema d’activitat com més activitat cerebral hi ha més li costa al cos relaxar-se i tenir un son profund i reparador.
Quin millor moment per fer una bona relaxació, no poder dormir, no hi ha sorolls, no hi ha res millor a fer i la millor forma de practicar. Només una contraindicació que la ment ens farà males passades.... la primera no deixar-nos dormir. O pot ser de sobte ens agafa moltíssima son.
Si no has practicat mai la relaxació una bona tècnica és la d’anar tensant físicament cada una de les parts del nostre cos, per després passar a relaxar-la. Si hi ha una mica més de pràctica això es pot fer de manera mental. Perquè mentalment? Només per una qüestió de pràctica, entrenem a la ment perquè faci el que volem i que el cos vagi darrera és una bona manera perquè tenim “una prova física”.
Per últim i si ja hi ha una pràctica més avançada podem anar a viatjar per aquest inmens món mental que és infinit que res ni ningú no ens limita i que permet (a nivell mental) expandir-nos i aprofundir en aquesta màquina que encara ens és tant desconeguda i que ens cal de fer aflorar a la consciència per poder fer que treballi al nostre servei i estar més plens i en harmonia.
Tot això cadascú al seu nivell farà que el son entri i envaeixi els nostres cossos amb somnis màgics i un descans reparador. Dels somnis en parlem el proper mes... Que dormiu bé!

En compte amb el consumisme = excés de regals

Un estudi fet aquests darrers anys demostra que un nen de 6 anys amb 5 regals ja està sobre regalat. Què vull dir amb això? Doncs que ja no valora, ni aprecia cap regal, perd la il·lusió!!!
Crec que en la societat en la que vivim donem tanta importància a les coses que ens oblidem dels sentiments i això ho paguen els més petitons ja que estem fent nens que creuen que ho mereixen tot pel simple fet de desitjar-ho i es tornen nens intolerants a la frustració i per tant infeliços.

Un efecte directe a aquesta manera de fer és que els nostres nens ens tornin insensibles a les vertaderes necessitats i acaben desorientats sense saber que volen.

Cal tornar als regals manuals de fa anys elaborats pels propis nens i nenes i perquè no dedicar una part del nostre temps a elaborar amb les nostres mans aquests magnífics regals imperfectes però fets de tot cor i amb una gran dedicació i amor.

Alguna vegada em pensat en l’altre persona? En el temps que ha dedicat a fer o a comprar el regal? En com a fet per esbrinar allò que ens agrada? Perquè deixem de fer la carta als reis i aleshores els ho posem difícil? Ho em pensat alguna vegada?

Suposo que al arribar fi d’any entra una mica el període de reflexió i per aquest motiu totes aquestes preguntes... abans d’elaborar propòsits reflexionem en les nostres compres de nadal i pensem.... val la pena aprofitar la crisis econòmica per prendre un altre camí en la nostra forma de regalar i regalar el nostre temps i esforç crec que és una bona manera de començar un nou camí amb il·lusió i noves perspectives.